Bon titular per
atraure l’atenció de tots els qui, hem arribat a un punt del camí en què els
anys ens fan més nosa que servei. Doncs, bé, n’hi ha hagut prou amb dues
horetes per rebaixar, considerablement, tants anys com apunto en
l’enunciat. I sense necessitat d’haver
de beure de l’elixir de l’eterna joventut que, si està inventat, sembla ésser
que ha de millorar molt la seva formula per tal de que sigui efectiu.
Unes dues hores
va durar l’actuació dels incombustibles components del “Duo Dinàmico”, en
Manuel de la Calva i en Ramon Acusa, en el
marc del Festival del Jardins de Terramar. Els seus organitzadors han fet
possible que tornessin a actuar a la vila aquests dos mites de la cançó, que
des del 1958 van captivar al seu públic
en les més reconegudes sales de
festes del moment i van compondre un gran nombre de cançons, que després van
interpretar coneguts intèrprets de
música lleugera. Una trajectòria d’èxits
i de contacte directe amb el públic que
va durar fins el 1972, quan van deixar de fer actuacions en directe, per
dedicar-se a compondre i a treballar en
l’ampli i complex món de la discografia. El 1978 amb motiu de ser convidats a actuar en la
presentació d’un nou diari aquí a Catalunya, s’hi troben bé i tornen als
escenaris d’una manera més espaiada, però amb la mateixa professionalitat que
els ha acompanyat sempre i, sobretot, amb unes veus encara ben timbrades i
sense perdre el seu estil.
L’actuació del
Duo Dinámico va ser com fer inventari dels anys de joventut que, sense
nosaltres voler, s’han quedat enrere i només en aquests moments puntuals, no
els recuperem però sí que els recordem amb una certa nostàlgia, si més no
contents i enganyats. Els dos artistes es van referir que havien actuat al Prado i també al Retiro, en aquells nits d’estiu de la dècada dels seixanta, que
si no recordo malament s’hi desplaçaven amb una Vespa. Era quan les dues Societats
feien ball cada dia, començaven a principis de juny fins a final de setembre.
Pels dos jardins
hi han passat els millors artistes del moment i si un diumenge a la nit
actuaven al Retiro, no tardaven gaire els del Prado de contractar-los també per
a que actuessin per a satisfacció també dels seus socis. Actuacions que
compartien cartell amb les orquestres de la casa, l'Orquestra Mozart al Prado i los
Iberos del Jazz al Retiro.
Eren temps de
molta diversitat de conjunts musicals, amb cantants de renom, per enumerar-ne
uns quants, em referiré a : en Josep Guardiola, Ramon Calduch. Rudy Ventura,
“Los Tres Sudamericanos” , Luís Aguilé, “Los Cinco Latinos”, “Los Tres
Sudamericanos” “Torrebruno”, Dodó Escolá , Betina, Salomé. Un clàssic del Prado
era Antonio Machín. I del Retiro, Joan
Manel Serrat. També hi va actuar Julio Iglesias que, per cert, va ser una
actuació molt accidentada, perquè poc abans havia tingut lloc una forta tempesta i va deixar els equips de
so sense efectivitat. Motiu pel qual el cèlebre cantant va haver de cantar a
viva veu , cosa que va desvirtuar moltíssim la seva actuació, on no hi van
faltar els xiulets del públic protestant per la situació enmig d’una
anormalitat, de la qual no en tenia cap culpa el cantant.
S’alternaven amb
les actuacions de conjunts musicals com:
“Los Sirex”, “Los Mustang”, “Los Canarios”, “Los Pekeniques”, “Los Brincos”...
Uns conjunts que van ser uns referents per que va propiciar que en sorgissin
molts altres.
En l’àmbit
local, hi havia “Los Chicos de Sitges” que estaven molt avançats, doncs
portaven una cantant, l’Emília Ràfols.
Un conjunt que va agafar molta volada van ser els Rikys. Sense oblidar-nos
dels; Els Peps, els Escorpions, “Los
Zhivagos... Fins i tot en Joaquim Vicente
que amb un altre músic van formar un duo a l’estil dels protagonistes
d’aquest article. Després va ser component del conjunt que acompanyava a en
Luís Aguilé i d’altres artistes i
formacions d’aquell temps, com l’orquestra d’en Janio Marti. Com a curiositat
explicar que ell i en Ciscu Bisbal van treballar junts a la farmàcia del Cap de
la Vila i en Bisbal també va formar part dels conjunts d’en Janio. I
anteriorment era component del conjunt que dirigia en Josep Vadell que també va assolir molts èxits allà on
actuava.
No vol dir això
que temps passats fossin millors, musicalment parlant de la música ballable,
però sí que, ara, tornat a escoltar les
cançons que van interpretar el Duo Dinámico, sorgides del seu exclusiu
repertori, s`hi reflexa una música melodiosa, sense estridències i sobretot, un
detall important, la lletra s’entén i es queda enganxada en les interioritats
de l’orella. Ho demostra el fet que només s’escoltaven els primers compassos de
la cançó que fos, el públic en sabia el títol i la cantava amb ells. Un públic
que molts sobrepassàvem dels seixanta anys, el que significa que quan van
començar érem molt jovenets, o diguem-li joves, que ja és molt si ho comparem
amb l’edat d’ara. I que aquests anys han passat igual per tots, les seves veus no ho delataven gaire, però sí detalls que no cal especificar.
Per a tots, la
seva actuació, va ser com una sessió de rejoveniment que va durar just aquestes dues hores ,
després quan anàvem desfilant cap a la sortida; un es posava les mans a la
ronyonada, altres caminaven una mica “rancos”, i també els qui ens passàvem la
mà pel cap i la closca és neta de cabells... I a poc a poc, sense presses,
observació que el temps no ha fet cas, els anys, com diem, han passat volant. Però que carai!, cal també
fer nostra la conclusió amb la qual ells anuncien la seva gira: “Que nos quiten
lo bailao “. Doncs sí.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 9 d'agost del 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada